Nit de tardor

Nit de tardor

Nit freda
amb núvols
i fort vent.

Nit clara
de la ciutat claror
però fosca
per mi.

Nit màgica
baixo del tren
en aquell baixador
enmig de la solitud.

Sento el xiulet del tren
xiulant a un gat
que la via creua,
dels bogies
sobre l’antiga via
del tren allunyant-se.

Baixo allà de l’andana
per quatre pins franquejada
pradera verda plena de foscor
i de fulles plena;
on només del vent sento la remor
dels arbres movent-se per el vent.

Sento la por
corbs que em fan tremolar
gats salvatges
que la seva presa aguaiten.

Nit misteriosa
que exalta el meu cor
que em fa por
i nit màgica
que el meu cor
sap que m’encanta.

És de nit
trista
perfecta,
per el meu cor.

Grissos núvols
trencats,
fort vent
de tramuntana,
el cel no tot fosc.

Lluny veig la ciutat,
la civilització
però jo em quedo aquí
en aquest camp dessolat
enmig de res,
sols,
el meu cor i jo.

Deixeu-nos aquí
la ciutat no és per nosaltres;
caòtica i sorollossa,
el camp    és per mi
tranquil,
intrigant
solitud
romanticisme,
i tot el que jo vull
que siga el camp.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: