Sol do outono

Avui m’he alçat feliç
animat per aquells núvols que anit vaig veure
per auqells ocells negres que alt volaven.

No m’amuina res avui
puc dir que estic bé,
he de dir que em sento com mai.

M’alço del llit
fico música
‘Sol do Outono’
,
Coincidència?
No, realitat, estem en la tardor.
Prenc un café, sona llavor ‘The yew tree’
d’un grup que vaig baixar anit
mogut per el programa ‘Aires Celtas’,
que sí, que em feia falta descobrir música nova.

Poc puc parlar encara de Keltiar Aldea – un grup navarrés de música folk i celta que sona de categoria – que mai hauria conegut sino hagués tingut internet i no existera el P2P

Em netejo les dents, em pentino. És torn de Milladoiro amb O bruxo da montaña, una preciosa composició instrumental…

Miro el rellotge, quasi feia tard ja.
Tanco el winamp agafo la meva PDA, i torno a música escoltar.

Què bé! – exclamo per el meu cor – cel gris, núvols negres, pluja i fred!
Ja era hora que fés un dia així. Un autèntic dia de tador.
Impuntual, com sempre el tren, l’agafo.
Vaig apretat com sardines en llauna.
Però almenys puc seure.
Sona llavors ‘Romance de Mirabella’ – excel·lent poema d’Alba Felpete amb la preciosa veu de Rosa Cedrón i arpa de … no em recordo – el cas es que aquesta cançó em va enamorar del disc ‘Entre Dous Mares’ , i per un treball d’eixa qualitat no m’ho penso, vaig anar directament a comprar-me’l.

A rosa ja la coneixia de fa temps, com veu de Luar na Lubre, els quals vaig conèixer l’any passant ‘browsant’ per internet.

Arribo a Àngel Guimerà i faig el transbord. És temps ara de Guadi Galego i Guilermo Fernández – junts o en solitari – formant Espido, un treball que com ‘Entre Dous Mares’ m’ha arribat directament al cor.
Sona la veu de Guadi, cantant Soñarei segons el meu gust, la millor cançó del disc.
No podria parlar de Guadi sense parlar de Berrogüeto, grup de folk que vaig conèixer a través de Last.fm, i que com molts altres grups, “no lo conocía ni su madre” (almenys al País Valencià).
Falsa afirmació, doncs està clar que tots els grups ténen el seu anell de seguidors. Estem al País Valencià, i rarament s’escolta música galega aquí.

El mainstream – o millor dit – la tele+ràdio només fique els que volen que compres. Tant debó sigui un èxit de regaetton, o una basura de The Corrs.
Ells – millor dit – elles, només volen vendre’t basura.
I taparte els ulls i les orelles, perquè no escoltes res que ells no hagen produït.
Discos a preu elevat, els que l’artista amb el que cobra no té ni per fer-se un tallat.

‘Es que poner publicidad …’ argumenten totes.
Totes volent ‘fomentar’ els artistes nous (raó per la que en els concursos de Rock o Pop per a nous talents, i que ténen com premi gravar un disc, l’SGAE fica la mà).
Què en fan aquestes per fomentar-los? Misteri .
El cas és que artistes com ‘David Bisbal’, sonen a tota hora, i aquells que són nous mai sonen.

Coneixeu la revolució de El Koala (com per no conèixer-la)?
En pocs dies, i gràcies a youtubue i la web 2.1, ens va descobrir un artista, que de no èsser per internet avui estaria en l’obra treballant.
Així va escomençar una revolució, en la que les discogràfiques no tenen cabuda.
Realment tot va escomençar fa ja 8 anys amb Napster. Els usuaris, allà amb 56k escomençaren a compartir música, i com no, jo també vaig escomençar amb Napster.
A pessar dels 56k i de la lentessa del mòdem, em pocs messos em vaig fer una petita col·lecció d’MP3, que va anant creixent poc a poc, fins que vaig tindre ja l’ADSL de 128k, ja en el 2002. Calcule que en el 2002, podria tindre uns 5Gb d’MP3 al meu ordinador.
I no és per menys, música gratuita, el que jo vull, i amb bona qualitat.
Música surtida per tots els públics.

Segons les discogràfiques, perden diners, tanquen, cauen en picat.
Us ho podeu creure?
Jo no.
Sé que des que internet es a casa, la cultura de la meva família ha creixit exponencialment, assistim a més espectacles, comprem més discos, i sóm més minimalistes i selectes.

Jo he tingut les meves èpoques de descobriments de música,
primer va ser el R’N’B i el Rap estadounidenc, per passar al POP Espanyol, el Heavy Metal, el pop-rock català i el Rock i finalment a la música celta, folk i tradicional.

Jo també vaig escomençar escoltant discos del mainstream, el meu primer CD el vaig comprar a l’any 1996, fa ja 11 anys, és un CD de les Spice Girls, que és el que estava de moda quan vaig comprar-lo.
Uns anys més, em vaig anant guiant per el mainstream, en forma d’MTV, ja que en la meva finca, van ficar MTV-Deutschland per satèlit.
Vaig escomençar a baixar-me R’N’B desconegut fins el moment per mi.
Que si Brandy, que si TLC, que si Shaggy … després la música alemanya, amb Die Söhne Manheims, Xavier Naidoo, i The Brothers Keepers.

Fins fa uns anys guiat sempre per el mainstream, en el que vaig descobrir bones artistes, i bons grups, com Nelly Furtado (que també sona a diari), i The Corrs, que al fer música celta+tradicional+pop, també són escoltats a diari.

Després del Napster passaria al Audiogalaxy, i al WinMX, i finalment ja al Emule i al BitTorrent.

Però això no importa, jo sóc ara un melòman, que necesite la música per viure.La música és com una droga, quan més la consumeixes, més en demanes, quan més qualitat, més vols d’ella.

La música catalana me la va descobrir un amic de Barcelona, que em passà per el messenger una cançó dels Antònia Font – Tots es motors – , poc a poc, vaig anar baixant-me cançons de Els Pets, una noia que anava amb mi a l’acadèmia, em va passar tota la discografia de Lax N Busto, i ja amb ells, sí que va pendre impusls la música en català.

Adés, era l’època en que jo escomençava a escriure-li poemes a Macarena, l’època més nacionalista que mai he tingut jo, i això es notava. Mesos després van caure Obrint Pas i Antònia Font; era ja un entés en música catalana.

Vaig tindre l’oportunitat d’anar a un concert on tocàven Lax N Busto, Orxata Sound System, i molts més. Allà em vaig anar amb Àlex, i sembla que li va picar la curiositat, i va descobrir també la música catalana.

Al 2006, ja en Octubre, vam anar a Carcaixent a veure als Antònia Font en directe, concert que va estar magnífic; després dos cops més tocarien Antònia Font al País Valencià, i allà vam anar, darrere d’ells. Ja el 9 de Maig de 2007, tocaven els Pets en el paranimf de la UPV, mai els havia escoltat en directe, i en aquella sala amb acústica em van impressionar – sí, tinc l’autògraf de Gavaldà penjat al tauler – van moure a tots i totes, i això en un concert asseguts. Per fí, en juny, va vindre Joan Miquel Oliver a la sala Octubre, i allà vam anar Àlex i Jo. Impressionants les lletres de les cançons, tots per terra quan va fer comentaris sobre el seu llibre d’autoescola, i quan va tocar ‘La mujer que mordió un piano’ – que és la cançó que més m’agrada d’ell – estava en la glòria.
De juny a octubre, he conegut els Sopa de Cabra, Anegats, Santgraït, els Ja t’ho diré, la Gossa Sorda, els Miralls de Dylan, Quimi Portet, Gossos, i molts altres més. Tots baixats de l’emule, està clar; quan puga, i trobe el disc ‘Nou’ de Sopa de Cabra, no tindré cap dubte en comprar-m’ho.

Passem ara a la música galega, celta, folk, i altres espècies estranyes.
… Això és el que em va passar amb Luar na Lubre, grup que vaig descobrir per Last.FM, una web de música que vaig descobrir per el meu company de pis.
A partir de Luar na Lubre, vaig baixar-me més música celta, com Loreena McKennit, que fa unes cançons molt bones, i sempre va acompanyada de bons músics. Tinc descarregada tota la seva discografia, i estic a l’espera de reunir uns 25€ per poder comprar-me el disc-vídeo del concert de l’Alhambra, Nigths from the Alhambra.

Després va vindre Clannad, els quals em van impressionar, perquè pensava que amb The Corrs, Eire es terminava, no és així.
Hi han molts grups bons, The Chieftains, Clannad, Enya que m’han agradat. Quí es pot resistir a escoltar diàriament ‘The Golden Ball’ i ‘In a lifetime’ de Clannad? I ‘Get to France’ de Mike Oldfield?

Des de Galiza, va vindre Rosa Cedrón, i darrere d’ella Berrogüeto, que m’ha deixat sense paraules, Milladoiro, Mercedes Peón, Susana Seivane des d’Asturias, i Keltiar Aldea des de Nafarroa.
Ara cerque els discos de DOA, sobre tot Arborètium, que no el trobe, i segur, que m’ho terminaré comprant via discmedi.
M’ha deixat impressionat la veu de Guadi Galego, en Xente, Lévame. unha volta e un poema… m’encanta el Alquimista de Soños, i d’ESPIDO (Guadi Galego+Guillermo Fernández) totes. ESPIDO és un treball impressionant, i molt íntim, que estic cercant-lo, però no el trobe a cap tenda.

Torn ara de les ràdios d’Espanya…
Qualsevol persona fica ‘Los Cuarenta’, ‘La noventaysietepuntosiete’ o ‘Kiss-FM’ , i només es sent música en castellà, anglés o italià, i rarament en francés.
Espanya, un país amb moltísima cultura, amb 4 llengües i molts dialectes, i sobre tot, molta producció musical de tots els estils (des de Chimo Bayo fins Dover), sembla que li dóna por ficar música en les seves llengües.
Por o que ningú els entendria? Jo diria que por, doncs quí dels que no parla anglés entén les cançons que en fiquen a les discoteques?.
Sembla mentida que només les emisores regionals fiquen música en les seves respectives llengües. Si escolteu RàdioFlaixbac, sonarà una mica de ‘Los Cuarenta’ però amb molta música en català, igual amb Ona Mallorca, però; i totes les emisores del País Valencià (inclosses aquelles que emeten sense llicència)? On està en elles la música en català o en el dialecte valencià? Alguna s’atreveix a ficar Ovidi Montllor? I per què no Obrint Pas?
Està clar que amb elles el problema és lingüístic, i de tossudeça.

A Euskadi escoltarieu a Kortatu, Soziedad Alkoholika, Fermín Muguruza, i Negu Gorriak, però en Euskara quí els entén? Jo no.
A Galicia, a la radio galega, escoltareu molta música en galego, a Luar Na Lubre, Milladoiro, Rosa Cedrón, Berrogüetto …
Per què Espanya que té 4 llengües propies només fica música en castellà o en anglès?
Algun dia he sentit el programa Diálogos3 de RNE3, que sembla ser l’únic d’Espanya que descobreix música del món, que mai escoltarieu a la ràdio si no fos per ells.

A casa ho tenim molt clar, els meus pares música brasileira, italiana i clàsica, jo escolte de tot.

El final de la qüestió, és que s’han d’eliminar les discogràfiques, que les pàgines webs que ofereixen música a bon preu com iTunes o YahooMusic van vent en popa, i que si no fos perquè has de pagar el maleït cànon del CD, i imprimir-te les caràtules, encara vendrien més.
Supose que la majoria de vosaltres gastareu el P2P, i tindreu molta música baixada (jo prop de 42 Gb d’MP3 tinc).
Però què volen amb aquestos preus?
CD de ‘Xaxi Todo Éxitos SuperVerano2k7’ -> 10€
CD molt antic de Luar na Lubre -> 22€

Amb eixos preus, com volen que comprem CD’s?
Jo només compre CD’s de molta qualitat, entre ells tots els de The Corrs, Entre dous Mares de Rosa Cedrón, 28000 Puñaladas de Marea… i els propers a comprar: ‘The nigths of the Alhambra’ de Loreena McKennitt, Hepta de Berrogüetto, Nou de Sopa de Cabra, i Hai un Paraiso de Luar na Lubre.
Òbviament, només compre CD’s si estan a menys de 10€, així que ja baixaran.
De moment, vaig a molts concerts, tant gratuïts com de pagament, i estic ja fent plans per el concert de Luar na Lubre, a Barcelona el 16 de Novembre de 2007; només l’entrada val 25€, però veure a Sara Vidal, i Luar na Lubre en directe… això sí que no té preu. M’estic plantejant baixar a la Sala El Loco el dia 12 d’Octubre a veure Orxata Sound System que segons el cartell que he vist avui a l’UPV, per 9€ veus i sents el concert, i et donen el seu darrer disc. Impensable amb grups grans!

Els discos han de baixar, les discogràfiques han de donar més diners als artistes, i les distribuidores regionals han de fer publicitat dels seus grups fora de les fronteres. O sino, com us penseu que ha arribat a mi Rosa Cedrón?
No estic dispossat a pagar 20€ per un CD, 15€ en casos de treballs excel·lents, 10-7€ m’ha d’agradar molt el grup, 5€ si és un grup nou, 3€ si és una maqueta, single o altra cosa inèdita.
En els concerts, els ‘grans’ costen més de 50€, per què els CDs de ‘els grans’ costen només 10€, és tot directament proporcional.
Està clar que estan perdent compradors de CDs , però per altra banda n’estan guanyant en els concerts, que cada cop s’omplin més i més de gent. I que em dieu dels festivals? Guanyen o no guanyen diners?
L’any que vé al Festival d’Ortigueira!

Ja els val, no cregueu a estos mentiders, feu us del P2P a diari, baixeu-vos els grups que no coneixeu, i si us agraden, compreu els discos…

No sabia que es podien baixar discos d’Archive.org http://www.archive.org/details/celta06 … baixeu-vos el Saudade de Luar na Lubre, i ja em direu que tal.
Vaja, això s’ha fet molt llarg, i ja són les 02:00 del 5-10-2007…
Us deixo amb Soñarei d’Espido (Guadi Galego+Guillermo Fernández)

, i em gito ja; escoitando el Romance de Mirabella, que tan bonito es.

Boas noites a tothom.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: