Contra l’especulació!

Contra el canvi climàtic, contra tots aquells especuladors que vénen les nostres terres a preus milionaris.
Contra aquells governants que no ténen cura de plenar tot el litoral de xalets i apartaments.
Contra tots aquells que volen destrossar l’Horta de València.

Suposso que li agradarà a Nastra que és més ecologista que jo.

Especulació

Especulació inmobiliària a l’Horta de València

Explicacions necessàries per entendre el poema:

1. Blanques ovelles
llops solts
Ovelles som nosaltres, llops són els alcaldes.

2. Àguiles volant
conills i llebres caçant
i tot en armonia allà.
Àguiles són els especuladors, conills els constructors, i llebres els paletes.
Armonia és que ningú té collons a parar-los, i volant és que van cercant llops que els permetin construir en el seu territori.

3. Només sento uns llops escridassant
crits que fan por,
i que juntament amb les àguiles
tot ho estan amenaçant.
centre comercial.

Alcaldes que amenacen els propietaris perquè venguin els seus camps, i/o paguin un macro-PAI (a l’estil País Valencià).

4. Aquest paissatge no existeix
aquest paissatge existia
i nosaltres com ferotges i famolencs voltors
ens ho hem menjat.
Malgrat tots els esforços dels veïns i afectats per tots eixos PAIS, i obres especuladores, no hem pogut aturar els especuladors. Lo de voltors és perquè alguns dels que diuen que han lluitat, han picat al rebre diners,i s’han venut a ‘ l’enemic ‘ .

5. Tots els rius ens hem begut
els camps s’han tornat grocs
i en la tardor no estem.

Al País Valencià no tenim aigua, – al menys per construir – , tot està sec, i dóna por, perquè qualsevol dia, es pot cremar; i allà acturaran els llops.

6. Aquelles inmenses praderes
ara són de color vermell,
i no precisament de roselles en flor cobertes.

Tots el que abans era horta, ara són finques, vermell del color de les rajoles.

7. L’aire s’ha fet irrespirable
i no només això
sinò que ara aquest bufa molt fort
i tot ho està arrossegant.

Ja no es veu el cel
ja no plou,
malgrat les meves llàgrimes.

Al País Valencià tenim un transport públic molt dolent e ineficient, que fa que totes les carreteres estiguin saturades de cotxes a tota hora. També es refereix a la contaminació que hi ha al voltant de la ciutat de València. Segur que quan vosaltres sortiu als Pirineus, ho noteu.

Degut a l’excés de fanals mal colocats, i mal disenyats a València ciutat no es poden veure els estels. No ho intenteu, només veureu un cel taronja.

També que la contaminació de la ciutat de València forma una capa densa de gassos a sobre de la ciutat, i entorbeix la vista del cel.

Al País Valencià només plou en setembre, i quan plou hem de lamentar danys tots els anys.

Les demés coses no cal que les explique, a excepció de que sent com sóc, si no estic veient un paissatge verd al meu costat m’enfonso. Es a dir, que no puc viure al centre d’una ciutat, ni sense vistes a algo verd (ara veig l’Horta Nord tots els dies, i em relaxa, me l’estimo molt).

Paissatge verd
tova i blanca pradera
de margarides blanques coberta.

Blanques ovelles
llops solts
animals a tot arreu.

Només se sent el vent
només es sent el fred.

Al fons,
unes marrons muntanyes
amb verds boscos
en les seves faldes.

Àguiles volant
conills i llebres caçant
i tot en armonia allà.

Només sento uns llops escridassant
crits que fan por,
i que juntament amb les àguiles
tot ho estan amenaçant.

Aquest paissatge no existeix
aquest paissatge existia
i nosaltres com ferotges i famolencs voltors
ens ho hem menjat.

Tots els rius ens hem begut
els camps s’han tornat grocs
i en la tardor no estem.

Aquelles inmenses praderes
ara són de color vermell,
i no precisament de roselles en flor cobertes.

L’aire s’ha fet irrespirable
i no només això
sinò que ara aquest bufa molt fort
i tot ho està arrossegant.

Ja no es veu el cel
ja no plou,
malgrat les meves llàgrimes.

Què hem fet?
Què ens ha pasat?

Ja no puc viure
sense el meu idíl·lic paissatge,
sense els meus penyassegats,
sense les meves rieres,
ni sense els meus verds camps
i les meves marrons muntanyes.

Si seguim així,
no veig el fons
tot és com un forat negre,
i no hi ha marxa enrere.

Fem alguna cosa!

13:53’15 23/08/2007
Bib Ceu.

2 Responses to Contra l’especulació!

  1. Nastra escrigué:

    Acertaste! me ha gustado mucho esta poesia medioambiental, o de ‘mitg ambient’ como dicen los del PP… el subconsciente les delata, se están cargando todo el País valencià, solo queda un 10% de costa sin edificar, se están cargando los parajes naturales que tenemos y todo por el dinero, la especulación urbanística está a la orden del día, y como destrozan el medio ambiente sin importarles nada es para echarse a llorar…

  2. martine escrigué:

    A ver si tengo tiempo, y pongo por aquí unas fotos que hice a principio de julio desde la azotea de mi casa.
    Se vé la destrucción que está sufriendo la huerta, y sin marcha atrás.
    Agricultores a los que les expropian sus campos para construír centros comerciales (y viviendas en el centro comercial actual) sólo puede pasar en Alboraia.
    Permutas de tierra que afectan a una zona ‘degradada’ de l’Horta de Campanar, y que sirven de inicio a megapelotazo urbanístico de Nou-Campanar, Parc de Capçalera, que era una zona ‘virgen’ de huerta con el río Túria por enmedio, entre los términos municipales de València, Mislata y Quart de Poblet…

    Saludos, y ahora a estudiar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: